El lloc de Valldonzella és documentat el 1147, quan els esposos Guillem Mir i Sança (senyors de Santiga) donen al monestir de Sant Cugat el que tenien a la Vall Donzella, a la parròquia de Sta. Creu d’Olorda i de St. Just Desvern, endemés d’altres possessions a Sta. Eulàlia de Provençana, Montmeló, Santiga i Mollet.Sigue leyendo «El monestir de Valldonzella. Un exemple de resistència femenina.»
Archivo de etiqueta: Provençana
Collblanc: Un hostal, una antiga capella, un cementiri desubicat i un petit misteri.
El temple de Sant Ramon Nonat, situat a la carretera de Collblanc, just davant d’aquest barri de l’Hospitalet de Llobregat, s’ubica al territori de Les Corts de Barcelona, però, com a parròquia, pertany a l’arxiprestat de Torrassa-Collblanc. En contraposició, uns metres més enllà tenim, al mateix Hospitalet i des de 1878, el cementiri de Sants.Sigue leyendo «Collblanc: Un hostal, una antiga capella, un cementiri desubicat i un petit misteri.»
El castell de Port a Montjuïc, segle XI
L’antic “castell de Port”, del que només en queden unes restes, era una estructura de vigilància d’un lloc amb una important activitat comercial generada al voltant de l’antic port romà, quan les ciutats romanes com Barcino (Barcelona), Baetulo (Badalona), Iluro (Mataró) o Tarragona es comunicaven per vaixell (entre el segle V aC i el segleSigue leyendo «El castell de Port a Montjuïc, segle XI»
Camins de Provençana. Travessar el riu i aprofitar les rieres.
El terme de Provençana era, a l’Edat Mitjana, el doble d’extens que l’actual Hospitalet, ja que incloïa, a més de la zona de Marina segregada en 1920, el Prat, Esplugues, el Port, Sants i Sarrià. Tenia un poblament dispers amb una xarxa de camins consistent en vies paral·leles al mar i d’altres que les travessavenSigue leyendo «Camins de Provençana. Travessar el riu i aprofitar les rieres.»
Torres de Banyols al segle XI. El protagonisme de les dones.
Les dones i les primeres esglésies. El terme de “Torres” a Provençana, entre Banyols i Montjuïc El trenta de març de 986 el Comte Borrell ven a Aurúcia Deodicada dues terres, una d’elles a Banyols, al lloc conegut com «Torres», «in termini de Sancta Eulàlia Provinciana» que limita amb terra que havia estat d’Ilia iSigue leyendo «Torres de Banyols al segle XI. El protagonisme de les dones.»
El Monestir de St. Pol de Mar, clau del Malvige de Provençana? Segles X-XII.
Les excavacions arqueològiques realitzades al monestir de Sant Pol de Mar han evidenciat restes d’una construcció preromànica de difícil datació. El monestir de St. Pol apareix documentat al 882, quan queda sota la protecció del bisbat de Girona[1]. Al segle X ja trobem la nomenclatura d’indrets naturals que, millor o pitjor conservats, perviuen al MaresmeSigue leyendo «El Monestir de St. Pol de Mar, clau del Malvige de Provençana? Segles X-XII.»
D’Amalvígia a Malvige i de Malvige a Bellvitge? Molt a qüestionar.
Amalvígia, documentada per primer cop l’any 995, és citada com a propietària d’un rec a la zona coneguda com “Banyols”, al terme de Provençana que actualment correspon a la marina de l’Hospitalet de Llobregat, on encara s’alça un vestigi de l’època, l’ermita de Bellvitge on es van trobar restes d’una primitiva església del segle XISigue leyendo «D’Amalvígia a Malvige i de Malvige a Bellvitge? Molt a qüestionar.»
Grudil·la Deovota, inicis de Provençana
Dones segle X A principis de segle XI les relacions de força comencen a canviar. Els guerrers dominen la frontera fent córrer els diners de les ràtzies. Alguns nobles propicien intercanvis comercials desplaçant riquesa cap a les urbs. Tots intenten fer tractes amb uns comtes i bisbes que saben negociar amb uns i altres perSigue leyendo «Grudil·la Deovota, inicis de Provençana»
Què en sabem dels Bellvís de la Torrassa? I de les dones al temps dels cavallers?
El Castell de Bellvís a La Torrassa de L’Hospitalet en restauració. AGC, 2022 Resum: En primer lloc deixem constància de que el «Castell de Bellvís» del barri de la Torrassa de l’Hospitalet no està documentat des del segle X, com s’ha dit i es repeteix. Els Bellvís comencen a aparèixer a la documentació de ProvençanaSigue leyendo «Què en sabem dels Bellvís de la Torrassa? I de les dones al temps dels cavallers?»
Provençana segle X. Contexto histórico
Desde principios del siglo X Condes, vizcondes, abades y obispos establecen a sus fieles en la frontera, quienes, a su vez, subarrendarán tierras a sus repobladores a cambio de servicios y fidelidad. Se crea una gran estructura piramidal en la que nadie puede sobrevivir sin someter o ser sometido. La riqueza se va desplazando haciaSigue leyendo «Provençana segle X. Contexto histórico»