En primer lloc aclarim que, tot i ser elements religiosos, els volem diferenciar i definir pel seu tractament històric, artístic i lingüístic. El terme “església” prové del grec i significa “assemblea”. És molt ample i pot fer referència al conjunt dels cristians en general, a les diferents comunitats cristianes (ortodoxa, catòlica, luterana…) o a unSigue leyendo «Església, Ermita, Capella, Santuari? Què es què.»
Archivo de etiqueta: Provençana. Santa Eulàlia
Entre Santa Eulàlia de Provençana i la “de Mérida” (s. XIV – XV). El contrapunt de l’ermita de Bellvitge.
A un article anterior sobre els inicis de Santa Eulàlia de Provençana ja mostràvem com l’absentisme de rector, el sots-arrendament de càrrecs i de propietats i la desídia en les seves funcions, és el fil conductor de la història d’aquesta església i serà el principal motiu de que al segle XV s’erigeixi una nova esglésiaSigue leyendo «Entre Santa Eulàlia de Provençana i la “de Mérida” (s. XIV – XV). El contrapunt de l’ermita de Bellvitge.»
l’Hospitalet de Llobregat: les seves pèrdues patrimonials, Ca n’Alós.
Ca n’Alós era una de les masies més antigues de l’Hospitalet de Llobregat. Es trobava una mica més amunt de l’església de Santa Eulàlia de Provençana. Per sobre de l’espai que ocupava, ja a la Torrassa, dos carrers recorden avui els cognoms dels dos primers propietaris: Alós i Ponsich. El primer propietari de la masiaSigue leyendo «l’Hospitalet de Llobregat: les seves pèrdues patrimonials, Ca n’Alós.»
Aurúcia, la de Santa Eulàlia Provençana. Dones segle X.
Les dones i les primeres esglésies. L’agost de 908 els esposos Bonemir i Ermessenda venen casa amb cort i terreny «in termini de vila Provençana» a Radulf[1], prevere, fill de Guifré el Pilós, que limita amb terres de: Quimerà, Adrià, Maurecado i terra erma[2]. A l’alta edat mitjana el terme «vila» pot fer referència aSigue leyendo «Aurúcia, la de Santa Eulàlia Provençana. Dones segle X.»
Històries des de Bellvitge. 