Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar

Sant Pau del Camp y el primer “Hospital” de Provenzana

Se atribuye la primera fundación de St. Pau del Camp de Barcelona a Guifré Borrell (874-911), hijo primogénito de Guifré el Pilós, ya que Geroni Pujades encontró, en 1596, una lápida con una inscripción que decía que allí estaba enterrado. El descubrimiento sucedió durante unas obras para canalizar las aguas de las diversas rieras queSigue leyendo «Sant Pau del Camp y el primer “Hospital” de Provenzana«

El Port de les Sorres i la cisterna romana de Gavà.

El Delta del Llobregat no existia fa uns tres mil anys ja que la línia de la costa era molt més endins i el riu Llobregat acabava en una mena d’estuari. Els canvis climàtics que la terra ha patit, junt a l’activitat humana, com la desforestació, van fer que el Delta s’anés formant fa unsSigue leyendo «El Port de les Sorres i la cisterna romana de Gavà.»

El castell de Port a Montjuïc, segle XI

L’antic “castell de Port”, del que només en queden unes restes, era una estructura de vigilància d’un lloc amb una important activitat comercial generada al voltant de l’antic port romà, quan les ciutats romanes com Barcino (Barcelona), Baetulo (Badalona), Iluro (Mataró) o Tarragona es comunicaven per vaixell (entre el segle V aC i el segleSigue leyendo «El castell de Port a Montjuïc, segle XI»

Torres de Banyols al segle XI. El protagonisme de les dones.

Les dones i les primeres esglésies. El terme de “Torres” a Provençana, entre Banyols i Montjuïc El trenta de març de 986 el Comte Borrell ven a Aurúcia Deodicada dues terres, una d’elles a Banyols, al lloc conegut com «Torres», «in termini de Sancta Eulàlia Provinciana» que limita amb terra que havia estat d’Ilia iSigue leyendo «Torres de Banyols al segle XI. El protagonisme de les dones.»

D’Amalvígia a Malvige i de Malvige a Bellvitge? Molt a qüestionar.

Amalvígia, documentada per primer cop l’any 995, és citada com a propietària d’un rec a la zona coneguda com “Banyols”, al terme de Provençana que actualment correspon a la marina de l’Hospitalet de Llobregat, on encara s’alça un vestigi de l’època, l’ermita de Bellvitge on es van trobar restes d’una primitiva església del segle XISigue leyendo «D’Amalvígia a Malvige i de Malvige a Bellvitge? Molt a qüestionar.»

Grudil·la Deovota, inicis de Provençana

Dones segle X A principis de segle XI les relacions de força comencen a canviar. Els guerrers dominen la frontera fent córrer els diners de les ràtzies. Alguns nobles propicien intercanvis comercials desplaçant riquesa cap a les urbs. Tots intenten fer tractes amb uns comtes i bisbes que saben negociar amb uns i altres perSigue leyendo «Grudil·la Deovota, inicis de Provençana»

Dones de Banyols, finals segle X – principis segle XI.

Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’Edat Mitjana. Del primer lloc de la Marina de l’Hospitalet que en tenim constància, mil anys enllà, encara en trobem vestigis. Hom creu que l’actual ermita de Bellvitge hi és sobre o a prop del prat que es venia al 995, on trobem el nom d’Amalvígia.Sigue leyendo «Dones de Banyols, finals segle X – principis segle XI.»

Provençana segle X. Contexto histórico

Desde principios del siglo X Condes, vizcondes, abades y obispos establecen a sus fieles en la frontera, quienes, a su vez, subarrendarán tierras a sus repobladores a cambio de servicios y fidelidad. Se crea una gran estructura piramidal en la que nadie puede sobrevivir sin someter o ser sometido. La riqueza se va desplazando haciaSigue leyendo «Provençana segle X. Contexto histórico»

Aurúcia, la de Santa Eulàlia Provençana. Dones segle X.

Les dones i les primeres esglésies. L’agost de 908 els esposos Bonemir i Ermessenda venen casa amb cort i terreny «in termini de vila Provençana» a Radulf[1], prevere, fill de Guifré el Pilós, que limita amb terres de: Quimerà, Adrià, Maurecado i terra erma[2]. A l’alta edat mitjana el terme «vila» pot fer referència aSigue leyendo «Aurúcia, la de Santa Eulàlia Provençana. Dones segle X.»

Montjuïc, el mont dels jueus, segle X.

Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’Alta Edat Mitjana. La paraula “Montjuïc” significa “mont dels jueus”, era el lloc on enterraven els seus morts, fora de les ciutats on vivien. El de Barcelona no és l’únic Montjuïc de Catalunya, existeixen altres turons que eren cementeris de jueus o “Montjuïcs” aSigue leyendo «Montjuïc, el mont dels jueus, segle X.»

La invitació a la lectura

Pàgina personal de Jaume Centelles

Jordi Ballart Macabich

Benvinguts al meu blog! Soc un escriptor i nedador aficionat, enamorat del mar i amb interessos molt variats...

El Barrio de la Bomba (L'Hospitalet de Llobregat)

Just another WordPress.com weblog

Raíces Nómades

Emisión radial en español de Radio Dreyeckland 102.3 FM, desde Freiburg, Alemania. Y desde Radio Placeres 87.7 FM en Valparaíso, Chile.

Rafalé Guadalmedina

Relatos empolvados e infames bocachancladas en el filo entre la gloria y la vergüenza ajena.

Històries de Mari

Històries de vida de Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

L'Hospitalet de Llobregat

Imatges retrospectives d'una ciutat

Històries des de Bellvitge.

Història medieval i actual de l'entorn de Barcelona.

fonts naturals, aigua, muntanya i més

rutes, curiositats, llegendes, experiències, comentaris...

LOCAL - MUNDIAL

Història medieval i actual de l'entorn de Barcelona.

WordPress.com en Español

Blog de Noticias de la Comunidad WordPress.com