Es negaren a ser recloses. Les agustines de Montalegre.

Entre el Vallés i el Maresme, al sud d’una muntanya dita Mont Agut “Mons Alacris” i posteriorment Montalegre o“Mont Hilaris”[1], al lloc conegut com “La Conreria” (actualment a Tiana, tot i que el terme parroquial era el de Sant Fost de Campsentelles),n’hi havia una ermita de la que ja no en queda sinó el record:

Els hospitals de la Santa Creu de Barcelona.

L’antic hospital de la Santa Creu de Barcelona (1401-1926) estava al recinte on ara hi ha la Biblioteca de Catalunya. Va ser l’hospital de la ciutat fins que es traslladà al nou recinte de la Santa Creu i Sant Pau. A l’Edat Mitjana, a la vora dels camins principals, hi havia diversos hospitals on s’atenien

Ermites del Maresme. Les seves Deodonades.

Les dones i les primeres esglésies. Santa Anastàsia de Premià de Mar L’església de Santa Anastàsia[1] de Premià apareix documentada al 987 quan els marmessors de Viader donen a la Seu de Barcelona una vinya a Premià sobre la casa de Santa Anastàsia (capella “antiquíssima”[2] de Premià de Dalt).[3] Que es tractava d’una primitiva església

Les Deodates de Santa Maria de Sales.

Les dones i les primeres esglésies. L’ermita de la Mare de Déu de Sales de Viladecans s’aixeca, a l’Alta Edat Mitjana, aprofitant els murs d’una vil·la romana del segle I aC, on es deuria conrear la vinya.[1] El lloc de Sales es esmentat per primer cop l’any 986 quan el Comte Borrell permuta amb Sant

Dones dels “Terrassa”. Jonqueres i Montalegre.

Monestirs femenins medievals relegats per la història. A la genealogia dels Terrassa explicada per Joaquim Verdaguer[1] podem veure algunes relacions entre dones i la història d’alguns monestirs femenins alt medievals que han quedat relegats a l’oblit. La benedictina Maria de Terrassa (-1244), filla de Guillem II de Terrassa i de Berenguera i germana de Guillem