Bruguers o “Brugueris”, és el nom col·lectiu d’un arbust força abundant a aquest de Gavà i a altres indrets catalans: el bruc. “Bruguers vell” és la primitiva capella on es venerava la marededéu de Bruguers, al sud del castell d’Eramprunyà, de la que només resta una paret. En 1321 Guillemona, filla de Pasqual Messeguer, ambSigue leyendo «Sota Eramprunyà: Bruguers, el Sitjar i la Roca de Gavà. L’acció de les dones al castell i a les seves capelles.»
Archivo de etiqueta: marededéus trobades a Catalunya
Els senyors de Santiga i la seva relació amb Provençana. El paper de les dones als segles X i XII.
El nucli de Santiga (Santa Maria Antiga) es troba sota la serra de la Salut de Sabadell, entre el riu Ripoll i la riera de Canalies o de Santiga que desemboca al Besós. Antigament era independent de Santa Perpètua de la Moguda, separada d’aquesta pel torrent d’Olmet (actualment de Polinyà).[1] La evolució del poblament deSigue leyendo «Els senyors de Santiga i la seva relació amb Provençana. El paper de les dones als segles X i XII.»
Els goigs a la marededéu de Bellvitge. Una de les marededéu trobades de Catalunya.
Els goigs són una composició poètica musical en llengua vernacular amb una tornada i vàries estrofes que als seus remots orígens nasqueren de les cançons de les trobadores i els trobadors, amb les que s’expressava el desig d’aquell amor que es basa en el consentiment. La forma profana d’aquests cants i balls es denomina «cobla»,Sigue leyendo «Els goigs a la marededéu de Bellvitge. Una de les marededéu trobades de Catalunya.»
L’ermita de Bellvitge al 1652
El P. Fr. Narcís Camós (1621-1664), escriptor i religiós del convent de Sant Domènec de Girona va peregrinar, entre 1651 i 1653, en plena Guerra dels Segadors i d’epidèmies de pesta, per tots els racons de la Catalunya de l’època, visitant 1.028 santuaris marians, alguns de la Catalunya Nord, ja que va ser abans deSigue leyendo «L’ermita de Bellvitge al 1652»
L’ermita de la Mare de Déu de les Arenes a Castellar del Vallés
Ens situem al sud-est de la serra de Sant Llorenç del Munt, sota d’un altre Sant Llorenç, el de la Vall o “Savall” (“ipsa vall”), al terme que al segle X es coneixia com “Lacera” o “Llacera” (del llatí: laquearia, mot que fa referència a una construcció defensiva amb espitlleres, com seria la del CastellSigue leyendo «L’ermita de la Mare de Déu de les Arenes a Castellar del Vallés»
Santa Maria i Santa Cecília de Montserrat. Disputes i litigis, segles X-XI.
Cristianismes a l’Edat Mitjana. L’origen del monestir de Montserrat és incert, hom el situa cap a finals del segle IX, quan comencem a tenir documentació escrita, però el més probable és que ja hi hagués vida al voltant del que serien petites cel·les amb les seves sitges i els seus llocs d’enterrament, com es demostraSigue leyendo «Santa Maria i Santa Cecília de Montserrat. Disputes i litigis, segles X-XI.»
Les Deodates de Santa Maria de Sales.
Les dones i les primeres esglésies. L’ermita de la Mare de Déu de Sales de Viladecans s’aixeca, a l’Alta Edat Mitjana, aprofitant els murs d’una vil·la romana del segle I aC, on es deuria conrear la vinya.[1] El lloc de Sales es esmentat per primer cop l’any 986 quan el Comte Borrell permuta amb SantSigue leyendo «Les Deodates de Santa Maria de Sales.»
Castellar del Vallés. Obres de les comunitats agràries del segle X.
Les dones i la canalització de l’aigua a l’Edat Mitjana. En molts altres articles anteriors ens hem referit a les comunitats pageses que existien en les zones de l’entorn de Barcelona abans de l’obra de “repoblació” que, suposadament, van fer comtes, nobles, bisbes i abats. En realitat el que aquests potents van fer és reorganitzarSigue leyendo «Castellar del Vallés. Obres de les comunitats agràries del segle X.»
Palabra de madre. La marededéu de Bellvitge, significado cultural.
“María (forma helenizada de Maryäm, equivalente al hebreo Miryäm) de cuyo origen nada cierto sabemos, no juega ningún papel en los testimonios primitivos” (Hans Küng Ser cristiano: 582). Soy una imagen de madre, me llaman Mare de Déu de Bellvitge o Nuestra Señora de Bellvitge, llevo conmigo una historia milenaria que habéis de saber, porqueSigue leyendo «Palabra de madre. La marededéu de Bellvitge, significado cultural.»
La font de l’ermita de Bellvitge.
Una obra de «Ceràmiques Bellvitge». Des que es van fer les obres de canalització de les aigües del segle XIX a partir del “Canal de la Infanta”, la zona de la Marina de l’Hospitalet de Llobregat va ser una de les zones més fèrtils de Barcelona. Hi havia anys en que es recollien tres collitesSigue leyendo «La font de l’ermita de Bellvitge.»