Les llegendes martirials (“martyr” prové del grec i vol dir testimoni) ens han arribat plenes d’excessos i d’informacions creuades. Són històrics aquests fets: De la màrtir emeritense de dotze anys, Eulàlia, tenim aquestes referències: El Governador Aurelio Prudenci Clement (348-410), probablement de Calahorra, cristià i poeta al final dels seus dies va escriure catorze poemes,Sigue leyendo «L’Hospitalet de Llobregat: dues Santa Eulàlia?»
Archivo de etiqueta: Hospitalet. Patrimoni.
Els torrents d’Esplugues i els casalots de Can Rigalt i la Pubilla Casas de l’Hospitalet de Llobregat
Els conreus principals del que ara és L’Hospitalet i abans era Provençana eren la vinya al Samontà (falda de St. Pere màrtir) i els cereals, arbres fruiters i alguns productes d’horta a la Marina, on abundaven els prats de pastura. El ramal de la Via Augusta que avui és el carrer Major travessava Provençana desSigue leyendo «Els torrents d’Esplugues i els casalots de Can Rigalt i la Pubilla Casas de l’Hospitalet de Llobregat»
Collblanc: Un hostal, una antiga capella, un cementiri desubicat i un petit misteri.
El temple de Sant Ramon Nonat, situat a la carretera de Collblanc, just davant d’aquest barri de l’Hospitalet de Llobregat, s’ubica al territori de Les Corts de Barcelona, però, com a parròquia, pertany a l’arxiprestat de Torrassa-Collblanc. En contraposició, uns metres més enllà tenim, al mateix Hospitalet i des de 1878, el cementiri de Sants.Sigue leyendo «Collblanc: Un hostal, una antiga capella, un cementiri desubicat i un petit misteri.»
La processó laica del 15+1 de l’Hospitalet de Llobregat
Al segle XV l’Església Catòlica aprofita les processons de les confraries gremials, amb els seus sants patrons, per teatralitzar la Pasqua, convertint-les en una manifestació que es fa sentir de diferents maneres a la Península. Quinze van ser les persones d’origen andalús que, el 1977, reunides en un bar del barri de Pubilla Cases deSigue leyendo «La processó laica del 15+1 de l’Hospitalet de Llobregat»
“Terrers Albos”, els barris de Collblanc-Torrassa de L’Hospitalet de Llobregat als segles X-XI.
Trobem per primer cop el terme de “Terres Albos” el 986, quan el bisbe Vives compra a Sènior, vídua de Levesind, un alou amb cases, corts, sitges, pou, horts amb arbres fruiters i vinyes a Bederrida (nom provençal de l’actual barri de Les Corts) i “Terrers Blancs” (nom que fa referència a l’argila blanquinosa queSigue leyendo «“Terrers Albos”, els barris de Collblanc-Torrassa de L’Hospitalet de Llobregat als segles X-XI.»
Església, Ermita, Capella, Santuari? Què es què.
En primer lloc aclarim que, tot i ser elements religiosos, els volem diferenciar i definir pel seu tractament històric, artístic i lingüístic. El terme “església” prové del grec i significa “assemblea”. És molt ample i pot fer referència al conjunt dels cristians en general, a les diferents comunitats cristianes (ortodoxa, catòlica, luterana…) o a unSigue leyendo «Església, Ermita, Capella, Santuari? Què es què.»
L’abans i l’avui de l’Escorsa al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat.
Dionís Escorsa i Cruells (St. Feliu de Codines, 1840 – Barcelona, 1900) fou un empresari metal·lúrgic català. Fill de Josep Escorsa i Cirerol, natural de St. Feliu de Cabrera, i de Teresa Cruells i Corderes, de St. Feliu de Codines, va començar a treballar en el ram de la metal·lúrgia des de molt jove comSigue leyendo «L’abans i l’avui de l’Escorsa al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat.»
Can Colom de Santa Eulàlia (Hospitalet de Llobregat)
Can Colom és una masia protegida com a bé cultural d’interès local. Està situada al carrer Martí Codolar del barri de Santa Eulàlia, davant l’església de Sant Isidre Llaurador, molt a prop de la Ciutat judicial. Aquesta antiga casa senyorial, va ser construïda entre els segles XVIII i XIX com a segona residència de laSigue leyendo «Can Colom de Santa Eulàlia (Hospitalet de Llobregat)»
100 històries des de Bellvitge.
Inventari dels cent articles publicats fins el moment, repartits entre: dones s. X, ermites i monestirs medievals, Bellvitge i L’Hospitalet-Provençana.
Entre Santa Eulàlia de Provençana i la “de Mérida” (s. XIV – XV). El contrapunt de l’ermita de Bellvitge.
A un article anterior sobre els inicis de Santa Eulàlia de Provençana ja mostràvem com l’absentisme de rector, el sots-arrendament de càrrecs i de propietats i la desídia en les seves funcions, és el fil conductor de la història d’aquesta església i serà el principal motiu de que al segle XV s’erigeixi una nova esglésiaSigue leyendo «Entre Santa Eulàlia de Provençana i la “de Mérida” (s. XIV – XV). El contrapunt de l’ermita de Bellvitge.»