En el concilio de Troyes de 878, celebrado con la coronación de Luis el Tartamudo (846-879), se reparten los bienes del derrotado marqués Bernardo de Gotia (-878) y se confirma al obispo Frodoí y a la Sede de Barcelona las propiedades que había dado Carlos el Calvo en el Vallés que habían sido de losSigue leyendo «Parets del Vallés, siglos IX-XI»
Archivo de etiqueta: Esglésies catalanes.
Sant Miquel de Barcelona. Les seves desfetes.
L’església de Sant Miquel de Barcelona estava situada a la plaça de Sant Miquel, a un costat de l’Ajuntament, on són les oficines més modernes i on, endemés del nom de la plaça, tenim el del carrer de la Font de Sant Miquel. La seva història és molt antiga i el seu final, una de tantesSigue leyendo «Sant Miquel de Barcelona. Les seves desfetes.»
Fèlix d’Urgell, el primer “heretge” català, i el joc de la supremacia
La invasió musulmana (s. VIII) no va portar tanta destrucció com sovint s’ha dit. Les lluites entre tribus amazics i el poder àrab no van tenir un caire proselitista, de fet es van respectar les esglésies hispano-godes, aprofitant l’administració dels seus bisbes per recaptar impostos. El que sí va comportar és que l’església quedés divididaSigue leyendo «Fèlix d’Urgell, el primer “heretge” català, i el joc de la supremacia»
La Seu d’Ègara i els castells de Terrassa
Aquest article és una continuació i ampliació del que vam fer el 2020.[1] El nom d’Ègara sembla provenir d’un mot iber, una llengua de la que es coneix l’escriptura però que encara no s’ha pogut desxifrar, és citat com “Egosa” al s. II aC per l’historiador romà Claudi Ptolomeu. Al morrot (contrafort) de la confluènciaSigue leyendo «La Seu d’Ègara i els castells de Terrassa»
Església, Ermita, Capella, Santuari? Què es què.
En primer lloc aclarim que, tot i ser elements religiosos, els volem diferenciar i definir pel seu tractament històric, artístic i lingüístic. El terme “església” prové del grec i significa “assemblea”. És molt ample i pot fer referència al conjunt dels cristians en general, a les diferents comunitats cristianes (ortodoxa, catòlica, luterana…) o a unSigue leyendo «Església, Ermita, Capella, Santuari? Què es què.»
EL CASTELL DE BARBERÀ I “LA ROMÀNICA”.
El lloc de “Barberà” (topònim d’origen romà), junt al riu Ripoll, era, a l’edat mitjana, un punt estratègic entre la via que comunicava Terrassa amb Barcino i la Via Augusta que travessava el Vallés des de Girona cap a Martorell. El “castell de Barberà” (després casa forta o domus), era un “castell termenat”, la sevaSigue leyendo «EL CASTELL DE BARBERÀ I “LA ROMÀNICA”.»
La Seu d’Ègara. Dones del segle X a Terrassa.
El primer cristianisme, que va néixer episcopal i conciliar, va créixer sota l’emperador, pontífex màxim. Els bisbes reforçaven el poder local i viceversa, tot i que també tenien conflictes. El papat romà no prengué força fins el segle XI, però des dels primers segles ja donava les seves disposicions als bisbes. Ègara era Seu episcopalSigue leyendo «La Seu d’Ègara. Dones del segle X a Terrassa.»
Històries des de Bellvitge. 