L’ermita de Santa Eulàlia de Madrona del Papiol

La muntanya de Madrona o “Puig Madrona” apareix esmentada molt abans que la capella de Santa Eulàlia de Madrona que es troba entre aquest municipi i Valldoreix (“Aqualonga” a l’edat mitjana). El camí que ens hi porta és un lloc d’accés a la serra de Collserola. Des del seu cim, tot i no ser molt

Les Deodates de Santa Maria de Sales.

Les dones i les primeres esglésies. L’ermita de la Mare de Déu de Sales de Viladecans s’aixeca, a l’Alta Edat Mitjana, aprofitant els murs d’una vil·la romana del segle I aC, on es deuria conrear la vinya.[1] El lloc de Sales es esmentat per primer cop l’any 986 quan el Comte Borrell permuta amb Sant

Aurúcia, la de Santa Eulàlia Provençana. Dones segle X.

Les dones i les primeres esglésies. L’agost de 908 els esposos Bonemir i Ermessenda venen casa amb cort i terreny «in termini de vila Provençana» a Radulf[1], prevere, fill de Guifré el Pilós, que limita amb terres de: Quimerà, Adrià, Maurecado i terra erma[2]. A l’alta edat mitjana el terme «vila» pot fer referència a

Montjuïc, el mont dels jueus, segle X.

Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’Alta Edat Mitjana. La paraula “Montjuïc” significa “mont dels jueus”, era el lloc on enterraven els seus morts, fora de les ciutats on vivien. El de Barcelona no és l’únic Montjuïc de Catalunya, existeixen altres turons que eren cementeris de jueus o “Montjuïcs” a

El Mont Signe i l’Aigua Alba llocs mítics encara no perduts.

Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’Edat Mitjana. Guifré Borrell (874-911), fill de Guifré el Pilós, concedeix a 904 privilegis a el monestir de Sant Cugat d’acord amb el bisbe de Barcelona Teuderic (904-924), iniciant la cristianització d’acord amb els cànons carolingis i ajudant en la reorganització del territori a

El monestir de Santa Maria de Castell de Félix

Història de l’antic monestir de Santa Maria de Castelldefels i del paper de les dones. S. X.