Entre el Vallés i el Maresme, al sud d’una muntanya dita Mont Agut “Mons Alacris” i posteriorment Montalegre o“Mont Hilaris”[1], al lloc conegut com “La Conreria” (actualment a Tiana, tot i que el terme parroquial era el de Sant Fost de Campsentelles),n’hi havia una ermita de la que ja no en queda sinó el record:Sigue leyendo «Es negaren a ser recloses. Les agustines de Montalegre.»
Archivo de etiqueta: Deodonades
Castellbisbal, el “castrum episcopale” abans dit Benviure
Castellbisbal, a la confluència de la riera de Rubí amb el Llobregat, presenta, junt a Ullastrell (de Oleastrum, oliveres) i Viladecavalls, un relleu solcat de barrancs profunds que condicionà, a l’edat mitjana, una diversificació en la producció (vinya, bosc, bestiar, petits camps de cereals, una mica d’horta, segurament també oliveres) i que actualment podem observarSigue leyendo «Castellbisbal, el “castrum episcopale” abans dit Benviure»
Els hospitals de la Santa Creu de Barcelona.
L’antic hospital de la Santa Creu de Barcelona (1401-1926) estava al recinte on ara hi ha la Biblioteca de Catalunya. Va ser l’hospital de la ciutat fins que es traslladà al nou recinte de la Santa Creu i Sant Pau. A l’Edat Mitjana, a la vora dels camins principals, hi havia diversos hospitals on s’atenienSigue leyendo «Els hospitals de la Santa Creu de Barcelona.»
Ermites del Maresme. Les seves Deodonades.
Les dones i les primeres esglésies. Santa Anastàsia de Premià de Mar L’església de Santa Anastàsia[1] de Premià apareix documentada al 987 quan els marmessors de Viader donen a la Seu de Barcelona una vinya a Premià sobre la casa de Santa Anastàsia (capella “antiquíssima”[2] de Premià de Dalt).[3] Que es tractava d’una primitiva esglésiaSigue leyendo «Ermites del Maresme. Les seves Deodonades.»
Les Deodates de Santa Maria de Sales.
Les dones i les primeres esglésies. L’ermita de la Mare de Déu de Sales de Viladecans s’aixeca, a l’Alta Edat Mitjana, aprofitant els murs d’una vil·la romana del segle I aC, on es deuria conrear la vinya.[1] El lloc de Sales es esmentat per primer cop l’any 986 quan el Comte Borrell permuta amb SantSigue leyendo «Les Deodates de Santa Maria de Sales.»
Sant Quirze del Vallés i la Serra de Galliners. Referències medievals.
Les dones i les primeres esglésies La història que intentem refer a partir dels primers documents escrits que tenim és com el curs alt d’un riu, potser no és ben bé el naixement, però és la part des d’on tot comença, amb una toponímia que ha perdurat i que cal no oblidar. La Serra deSigue leyendo «Sant Quirze del Vallés i la Serra de Galliners. Referències medievals.»
La marededéu de la Riera i la bola del món. Les Borges del Camp.
Històries olvidades de dones. Les advocacions de la mare de déu trobades són incomptables, com recull Joan Amades al llibre Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Algunes porten noms de llocs com «Núria» o «Montserrat», altres tenen noms relacionats amb la salut, la fecunditat o els sentiments com «Remei», “Salut”, “Llet” oSigue leyendo «La marededéu de la Riera i la bola del món. Les Borges del Camp.»
Aproximación a los términos: “Deovotae” y “deodicatae”
Dones segles X-XI. Los términos “deovotas” y “deodicadas” suelen confundirse con los más recientes y habituales de “deodonadas” o donadas. Empezaremos por situar estos últimos, que son como una degradación de los primeros. Los donados y donadas se entregaban, o eran entregados por sus familias, a los monasterios y a otras instituciones religiosas para “darse”Sigue leyendo «Aproximación a los términos: “Deovotae” y “deodicatae”»