Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar

Fèlix d’Urgell, el primer “heretge” català, i el joc de la supremacia

La invasió musulmana (s. VIII) no va portar tanta destrucció com sovint s’ha dit. Les lluites entre tribus amazics i el poder àrab no van tenir un caire proselitista, de fet es van respectar les esglésies hispano-godes, aprofitant l’administració dels seus bisbes per recaptar impostos. El que sí va comportar és que l’església quedés divididaSigue leyendo «Fèlix d’Urgell, el primer “heretge” català, i el joc de la supremacia»

RELLINARS. Un conjunt històric per a conèixer i conservar.

Tot i que oficialment Rellinars pertany a Terrassa, els seus terrenys, molt a prop de Castellbell i el Vilar, formen part del relleu del sud-est del Bages, entre el massís de Montserrat i el parc de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. Un paisatge on no trobem extensos camps de conreu, més aviat barrancs iSigue leyendo «RELLINARS. Un conjunt històric per a conèixer i conservar.»

Santa Maria i Santa Cecília de Montserrat. Disputes i litigis, segles X-XI.

Cristianismes a l’Edat Mitjana. L’origen del monestir de Montserrat és incert, hom el situa cap a finals del segle IX, quan comencem a tenir documentació escrita, però el més probable és que ja hi hagués vida al voltant del que serien petites cel·les amb les seves sitges i els seus llocs d’enterrament, com es demostraSigue leyendo «Santa Maria i Santa Cecília de Montserrat. Disputes i litigis, segles X-XI.»

Ermites del Maresme. Les seves Deodonades.

Les dones i les primeres esglésies. Santa Anastàsia de Premià de Mar L’església de Santa Anastàsia[1] de Premià apareix documentada al 987 quan els marmessors de Viader donen a la Seu de Barcelona una vinya a Premià sobre la casa de Santa Anastàsia (capella “antiquíssima”[2] de Premià de Dalt).[3] Que es tractava d’una primitiva esglésiaSigue leyendo «Ermites del Maresme. Les seves Deodonades.»

Baio, qui alçà Sant Pere de Clarà.

Cristianismes a l’Edat Mitjana. A finals del segle IX el rei franc Carles el Calb nomena com a bisbe de Barcelona a Frodoí amb l’encàrrec de restaurar la Canònica sota l’arquebisbat de Narbona. Frodoí es queixà d’uns preveres vinguts de Córdoba que seguien el ritus hispà o mossàrab a Terrassa recolzats per alguns hispans potentsSigue leyendo «Baio, qui alçà Sant Pere de Clarà.»

El Monestir de St. Pol de Mar, clau del Malvige de Provençana? Segles X-XII.

Les excavacions arqueològiques realitzades al monestir de Sant Pol de Mar han evidenciat restes d’una construcció preromànica de difícil datació. El monestir de St. Pol apareix documentat al 882, quan queda sota la protecció del bisbat de Girona[1]. Al segle X ja trobem la nomenclatura d’indrets naturals que, millor o pitjor conservats, perviuen al MaresmeSigue leyendo «El Monestir de St. Pol de Mar, clau del Malvige de Provençana? Segles X-XII.»

La Seu d’Ègara. Dones del segle X a Terrassa.

El primer cristianisme, que va néixer episcopal i conciliar, va créixer sota l’emperador, pontífex màxim. Els bisbes reforçaven el poder local i viceversa, tot i que també tenien conflictes. El papat romà no prengué força fins el segle XI, però des dels primers segles ja donava les seves disposicions als bisbes. Ègara era Seu episcopalSigue leyendo «La Seu d’Ègara. Dones del segle X a Terrassa.»

Aproximación a los términos: “Deovotae” y “deodicatae”

Dones segles X-XI. Los términos “deovotas” y “deodicadas” suelen confundirse con los más recientes y habituales de “deodonadas” o donadas. Empezaremos por situar estos últimos, que son como una degradación de los primeros. Los donados y donadas se entregaban, o eran entregados por sus familias, a los monasterios y a otras instituciones religiosas para “darse”Sigue leyendo «Aproximación a los términos: “Deovotae” y “deodicatae”»

Comunitats al Baix Vallés, segle X. Què ens poden dir pel nostre avui.

Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’Alta Edat Mitjana. Des de la tradició visigòtica, abans que la reforma benedictina s’instaurés plenament, hi havia monestirs, escampats per les valls catalanes, que eren petites celles o casetes agrupades com les “laures” d’Orient. Els “monistrols” dels temps visigòtics no eren els imponents edificisSigue leyendo «Comunitats al Baix Vallés, segle X. Què ens poden dir pel nostre avui.»

El judici de Déu o l’Ordalia de Sentemir. Na Mello. Montcada, segle X.

Cristianismes Edat Mitjana. Sabem dels nombrosos plets entaulats amb Sant Cugat pels senyors de la zona i dels que engega el mateix monestir reclamant terres i propietats que desitja. Aquest és el cas del judici per “Caldaria” que Sentemir reclama el 19 de març de 988[1] convençut de que diu la veritat i que DéuSigue leyendo «El judici de Déu o l’Ordalia de Sentemir. Na Mello. Montcada, segle X.»

Jordi Ballart Macabich

Benvinguts al meu blog! Soc un escriptor i nedador aficionat, enamorat del mar i amb interessos molt variats...

El Barrio de la Bomba (L'Hospitalet de Llobregat)

Just another WordPress.com weblog

Raíces Nómades

Emisión radial en español de Radio Dreyeckland 102.3 FM, desde Freiburg, Alemania. Y desde Radio Placeres 87.7 FM en Valparaíso, Chile.

Rafalé Guadalmedina

Relatos empolvados e infames bocachancladas en el filo entre la gloria y la vergüenza ajena.

Històries de Mari

Històries de vida de Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

L'Hospitalet de Llobregat

Imatges retrospectives d'una ciutat

Històries des de Bellvitge.

Història medieval i actual de l'entorn de Barcelona.

fonts naturals, aigua, muntanya i més

rutes, curiositats, llegendes, experiències, comentaris...

LOCAL - MUNDIAL

Història medieval i actual de l'entorn de Barcelona.

WordPress.com en Español

Blog de Noticias de la Comunidad WordPress.com