De la ermita de Bellvitge, del siglo XI como mínimo, no se conoce la advocación hasta la de la marededéu de Bellvitge (siglo XIII), es probable que anteriormente fuera la de St. Pere, ya que se encontraba equidistante de la desaparecida ermita de St. Pau, de la que sólo nos queda una pequeña y bellísimaSigue leyendo «El caballero románico de St. Pau de El Prat, las trovadoras y el amor cortés.»
Archivo de etiqueta: Bellvitge. Ermita.
Església, Ermita, Capella, Santuari? Què es què.
En primer lloc aclarim que, tot i ser elements religiosos, els volem diferenciar i definir pel seu tractament històric, artístic i lingüístic. El terme “església” prové del grec i significa “assemblea”. És molt ample i pot fer referència al conjunt dels cristians en general, a les diferents comunitats cristianes (ortodoxa, catòlica, luterana…) o a unSigue leyendo «Església, Ermita, Capella, Santuari? Què es què.»
100 històries des de Bellvitge.
Inventari dels cent articles publicats fins el moment, repartits entre: dones s. X, ermites i monestirs medievals, Bellvitge i L’Hospitalet-Provençana.
Entre Santa Eulàlia de Provençana i la “de Mérida” (s. XIV – XV). El contrapunt de l’ermita de Bellvitge.
A un article anterior sobre els inicis de Santa Eulàlia de Provençana ja mostràvem com l’absentisme de rector, el sots-arrendament de càrrecs i de propietats i la desídia en les seves funcions, és el fil conductor de la història d’aquesta església i serà el principal motiu de que al segle XV s’erigeixi una nova esglésiaSigue leyendo «Entre Santa Eulàlia de Provençana i la “de Mérida” (s. XIV – XV). El contrapunt de l’ermita de Bellvitge.»
Una ermita d’ermitanes, ermitans, de donades i donats
Des de 1375 hi ha notícia de que en un edifici annex a l’ermita hi vivia un ermità que tenia l’obligació de la custòdia i la cura del temple. A canvi, ell i la seva família podien explotar la mujada de terra que els corresponia. El primer ermità del que en tenim constància és unSigue leyendo «Una ermita d’ermitanes, ermitans, de donades i donats»
L’ermita de Bellvitge, continuament inundada i reparada
L’ermita de Bellvitge està situada en terreny del Delta del Llobregat. El curs baix d’aquest riu ha canviat diverses vegades de llera a la seva desembocadura generant estanys i llacunes. Al segle VIII, un curs que desembocava en Montjuïc originant un Port, ja no estava viu i creà “l’estany de Port”, al voltant del qualSigue leyendo «L’ermita de Bellvitge, continuament inundada i reparada»
Devoció a la Mare de Déu de Bellvitge. les confraries.
Nostra Senyora de Bellvitge era venerada, des de molt antic a la capella de l’Àngel Custodi[1] del carrer Hospital de Barcelona. Joan Amades recull la llegenda de que els mariners li tenien molta devoció doncs els hi donava un “Bell viatge.” Segons Amades van ser els mariners els que van fer l’ermita.[2] Cert és queSigue leyendo «Devoció a la Mare de Déu de Bellvitge. les confraries.»
Els goigs a la marededéu de Bellvitge. Una de les marededéu trobades de Catalunya.
Els goigs són una composició poètica musical en llengua vernacular amb una tornada i vàries estrofes que als seus remots orígens nasqueren de les cançons de les trobadores i els trobadors, amb les que s’expressava el desig d’aquell amor que es basa en el consentiment. La forma profana d’aquests cants i balls es denomina «cobla»,Sigue leyendo «Els goigs a la marededéu de Bellvitge. Una de les marededéu trobades de Catalunya.»
L’ermita de Bellvitge al 1652
El P. Fr. Narcís Camós (1621-1664), escriptor i religiós del convent de Sant Domènec de Girona va peregrinar, entre 1651 i 1653, en plena Guerra dels Segadors i d’epidèmies de pesta, per tots els racons de la Catalunya de l’època, visitant 1.028 santuaris marians, alguns de la Catalunya Nord, ja que va ser abans deSigue leyendo «L’ermita de Bellvitge al 1652»
Masies de la Marina de l’Hospitalet a Bellvitge i els seus voltants
Del primer lloc de la Marina que en tenim constància, mil anys enllà, encara en trobem vestigis, era el reg d’Amalvígia, citat entre els segles X-XIII. La propietària Amalvigia era, probablement, família del llavors vescomte de Barcelona. El 1001 es ven la propietat, que al 995 només era un prat junt a un rec iSigue leyendo «Masies de la Marina de l’Hospitalet a Bellvitge i els seus voltants»