Les capelles i ermites properes a la basílica de Sta. Maria es troben a banda i banda del torrent “Mala” o de Sta. Maria. La regió sud és coneguda com a Tebes i la banda nord, Tebaida, noms que remeten al primitiu monaquisme que va néixer a Egipte. La majoria es bastiren a partir delSigue leyendo «Ruta per la història de les ermites de Montserrat»
Archivo de categoría: Baix Llobregat-Garraf
El caballero románico de St. Pau de El Prat, las trovadoras y el amor cortés.
De la ermita de Bellvitge, del siglo XI como mínimo, no se conoce la advocación hasta la de la marededéu de Bellvitge (siglo XIII), es probable que anteriormente fuera la de St. Pere, ya que se encontraba equidistante de la desaparecida ermita de St. Pau, de la que sólo nos queda una pequeña y bellísimaSigue leyendo «El caballero románico de St. Pau de El Prat, las trovadoras y el amor cortés.»
Sota Eramprunyà: Bruguers, el Sitjar i la Roca de Gavà. L’acció de les dones al castell i a les seves capelles.
Bruguers o “Brugueris”, és el nom col·lectiu d’un arbust força abundant a aquest de Gavà i a altres indrets catalans: el bruc. “Bruguers vell” és la primitiva capella on es venerava la marededéu de Bruguers, al sud del castell d’Eramprunyà, de la que només resta una paret. En 1321 Guillemona, filla de Pasqual Messeguer, ambSigue leyendo «Sota Eramprunyà: Bruguers, el Sitjar i la Roca de Gavà. L’acció de les dones al castell i a les seves capelles.»
A la vora del precipici.
St. Cristòfol d’Hostalets de Pierola. El terme de “Apierola Minoris” o Pierola , s’esmenta per primer cop en una donació que els comtes Sunyer i Riquilda de Tolosa feren el 945 al monestir de Sta. Cecília de Montserrat, poc després de la seva consagració, entre les que es trobava l’ermita de Sta. Margarida de lesSigue leyendo «A la vora del precipici.»
La penya del moro de St. Just Desvern. Un poblat iber i una torre medieval. El paper de les dones al segle X.
La Penya del moro o «Puig Aguilar» amb les restes de la torre medieval. AGC, 2023 St. Just Desvern és conegut als primers documentes medievals com “Villa Birce”, “Berç”, “Verç” i, finalment, Desvern. La “Villa Birce” (St. Just i una bona part de St. Feliu de Llobregat) apareix esmentada per primer cop el 965 alSigue leyendo «La penya del moro de St. Just Desvern. Un poblat iber i una torre medieval. El paper de les dones al segle X.»
Les esquerdes de la Torre Gran de L’Hospitalet de Llobregat
Torre Gran al camí de la «Carretera de la Vora del Riu» AGC, 2022 Entre la Gran Via i la Feixa Llarga, a tocar de Bellvitge, s’alça la majestuosa, però abandonada, Torre Gran. La veiem quan, venint des de El Prat, entrem al vial de la Gran Via que duu a Bellvitge. Era una granSigue leyendo «Les esquerdes de la Torre Gran de L’Hospitalet de Llobregat»
El monestir de Valldonzella. Un exemple de resistència femenina.
El lloc de Valldonzella és documentat el 1147, quan els esposos Guillem Mir i Sança (senyors de Santiga) donen al monestir de Sant Cugat el que tenien a la Vall Donzella, a la parròquia de Sta. Creu d’Olorda i de St. Just Desvern, endemés d’altres possessions a Sta. Eulàlia de Provençana, Montmeló, Santiga i Mollet.Sigue leyendo «El monestir de Valldonzella. Un exemple de resistència femenina.»
El Port de les Sorres i la cisterna romana de Gavà.
El Delta del Llobregat no existia fa uns tres mil anys ja que la línia de la costa era molt més endins i el riu Llobregat acabava en una mena d’estuari. Els canvis climàtics que la terra ha patit, junt a l’activitat humana, com la desforestació, van fer que el Delta s’anés formant fa unsSigue leyendo «El Port de les Sorres i la cisterna romana de Gavà.»
L’ermita de Santa Eulàlia de Madrona del Papiol
La muntanya de Madrona o “Puig Madrona” apareix esmentada molt abans que la capella de Santa Eulàlia de Madrona que es troba entre aquest municipi i Valldoreix (“Aqualonga” a l’edat mitjana). El camí que ens hi porta és un lloc d’accés a la serra de Collserola. Des del seu cim, tot i no ser moltSigue leyendo «L’ermita de Santa Eulàlia de Madrona del Papiol»
Sant Pere de Sant Boi de Llobregat
El nucli més antic de Sant Boi de Llobregat és el barri de Sant Pere, on el monestir femení de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona s’encarregava de la capella de Sant Pere, enderrocada el segle XIX. Ja hem vist en diversos articles com l’advocació de Sant Pere a l’alta edat mitjana indica queSigue leyendo «Sant Pere de Sant Boi de Llobregat»
Històries des de Bellvitge. 