Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar

Eros i Psique, un mite sobre l’amor.


El rapto de Psique, 1895, W. A. Bouguereau

Psique era una noieta, la més petita de tres germanes, i era tan bella que la deessa Venus (Afrodita pels grecs) va engelosir i va encarregar al seu fill, Cupido (Eros), que la fes enamorar de la bèstia més vil de la terra.

Eros hauria obeït de seguida si no fos perquè la mare li va mostrar qui era la humana en qüestió i el déu de l’amor va quedar ben enamorat d’ella.

La noieta era molt bella però no gaire feliç, admirada per tots, estimada per ningú. Les seves germanes aviat van trobar bons marits ben plantats i amb els mitjans necessaris per a gaudir d’una bona vida. Psique s’alegrava per elles però se sentia insegura amb si mateixa, perquè no despertava l’amor en ningú?

El pare de Psique va anar al temple d’Apol·lo a demanar un espòs per la seva filla i un oracle li va informar del destí terrible que l’esperava. La noia, en assabentar-se, va entrar en un període de foscor, però va decidir enfrontar-se a l’abisme del temor i les germanes la van acompanyar a la muntanya on havia d’esperar la bèstia alada que l’havia de desposar.

El vent de l’oest, Zefiro, la vingué a buscar i la dugué a una mansió exquisida on la noia va començar a gaudir d’alguns plaers. El seu amant, que només apareixia a les nits, la tractava molt bé, però no es deixava veure i li va prohibir d’encendre cap llàntia. Tampoc volia que es trobés amb ningú, però ella insistí en veure les seves germanes i Cupido va cedir, doncs ell, i no la bèstia alada, era el seu amant.

Les germanes van passar un dia a la mansió i van poder comprovar les enormes riqueses de Psique que vivia ben bé com una deessa. La petita, alegre i confiadament les en va fer participar, però les enveges enverinen la sang i les germanes, mogudes per aquestes passions de mort, van posar a Psique en contra del seu misteriós amant, fent-li veure que deuria ser aquella bèstia immunda de la profecia i que havia s’acabar amb ell abans no fos tard.

Psique, insegura com era, va agafar el ganivet que les germanes li donaren i el va alçar de nit contra el seu amant, però també va agafar una llàntia, oblidant la promesa, així va veure la bellesa del que tant la estimava. Va quedar tant sorpresa que va restar una estona embadalida fins que l’oli ardent va caure sobre Cupido que va despertar i va entendre de seguida el que havia passat. Dient-li que era el mateix Amor i que aquest no pot viure sense confiança, va marxar a recuperar-se de les ferides a casa de la seva mare.

Venus entrà en còlera i, deixant el seu fill malalt, va sortir a buscar a Psique, mentre que aquesta, desesperada pel que havia fet, buscava el seu Amor per demanar-li perdó i es disposava a trobar la casa materna per servir a Venus, amb la esperança de que allí trobés aquell que volia estimar sense cap reserva.

Ambdues es van trobar. Venus rigué d’ella quan la va veure amb l’aspecte tant descurat, però, per a divertir-se una mica més, li proposà reptes impossibles d’aconseguir per una mortal. Psique no es donava per vençuda i ho intentava i a cada intent trobava algú que, veient la determinació d’aquella noia enamorada, l’ajudava. Les formigues la van ajudar a separar diferents llavors al temple de Demèter o el rosal a agafar els fils de llana daurats que quedaven a les seves espines, tal com el riu la informà, en realitat tot provenia de la força de l’Amor que, ferit, seguia estimant-la.

El rapte de Proserpina (Perséfone o Core pels grecs), filla de la deesa Demèter o Ceres. Foto: AGC

L’última prova consistia en baixar als inferns a demanar a Proserpina (filla de Demèter que també va ser raptada ) una mica de la seva bellesa, doncs la de Venus anava decaient amb la ràbia que sentia per aquella humana. Psique ho va aconseguir amb l’ajut de Caronte, però preocupada com estava per la seva pròpia, que també minvava degut a les dures feines i el patiment, no va resistir la temptació d’obrir la capseta que li havien donat.

Psique obrint la capseta d’or. 1903, J. W. Waterhouse

La capseta era buida i la pobre Psique va caure en un decaïment mortal.

Eros, recuperat ja de les ferides va comprovar que seguia estimant aquella noieta a qui, ara ho reconeixia, havia fet patir. Preocupat pel que li estaria fent la mare va sortir a l’encontre de la seva amada. Va arrancar el son dels ulls de Psique i el va ficar a la capseta i punxant una mica amb la seva fletxa l’estimada, la va despertar. Eros va ficar el son a la capseta i li va dir a Psique que li portés a Venus.

Eros va anar a veure al pare dels déus i dels homes, Júpiter (Zeus pels grecs), que va acceptar el que li demanà Eros i va anunciar que Eros i Psique estaven casats. Mercuri, pare de Cupido, va dur a Psique davant de Júpiter que li va a donar a beure l’ambrosia de la immortalitat.

Venus va entendre que no podia seguir enfada amb la que ja era la seva jove i seria aviat la mare dels seus néts i va decidir que es dedicaria a aquests i que ja no es ficaria amb els mortals.

Tot va terminar bé. El mite és una al·legoria de l’Amor i l’ànima que es busquen mútuament, sent finalment l’Amor qui acaba trobant a l’ànima, perquè l’Amor, com deia Sant Joan de la Creu «ni cansa, ni es cansa, ni descansa».

El amor de Psique o «El beso», 1793, A. Canova.

Per cert la filla de Eros i Psique es va dir Plaer (Hedoné en grec, Voluptas en llatí), un plaer que és la conseqüència de l’amor que ha superat les proves.

  • Història escrita al segle II a. C. per Apuleyo en la novel·la La metamorfosis o “El asno de oro”, traducció d’una obra grega que s’ha perdut i reinterpretada segons el propi pensament i les experiències.

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, l’Hospitalet, 22-4-2021

A qui no renuncia a seguir estimant.

Publicado por Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

60 años de vida, cuidadora de mis hijos, padres..., maestra jubilada, pedagoga y logopeda. Escritora siempre en ciernes, aprendiz de todo, enseño lo que sé.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Jordi Ballart Macabich

Benvinguts al meu blog! Soc un escriptor i nedador aficionat, enamorat del mar i amb interessos molt variats...

El Barrio de la Bomba (L'Hospitalet de Llobregat)

Just another WordPress.com weblog

Raíces Nómades

Emisión radial en español de Radio Dreyeckland 102.3 FM, desde Freiburg, Alemania. Y desde Radio Placeres 87.7 FM en Valparaíso, Chile.

Rafalé Guadalmedina

Relatos empolvados e infames bocachancladas en el filo entre la gloria y la vergüenza ajena.

Històries de Mari

Històries de vida de Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

L'Hospitalet de Llobregat

Imatges retrospectives d'una ciutat

Històries des de Bellvitge.

Història medieval i actual de l'entorn de Barcelona.

fonts naturals, aigua, muntanya i més

rutes, curiositats, llegendes, experiències, comentaris...

LOCAL - MUNDIAL

Història medieval i actual de l'entorn de Barcelona.

WordPress.com en Español

Blog de Noticias de la Comunidad WordPress.com

A %d blogueros les gusta esto: